Gran Pudor

Gran Pudor
	"The Silent Highwayman" (1858). La Mort va remant pel Tàmesi, cobrant-se la vida de les víctimes que no han pagat per netejar el riu.
	51° 31′ N, 0° 08′ E / 51.51°N,0.13°E
Tipus	olor ; desastre mediambiental
Interval de temps	juliol 1858 - agost 1858
Data	agost 1858
Localització	Central London (Anglaterra)

La Gran Pudor o Gran Fetor (Great Stink, en anglès) fou un esdeveniment al centre de Londres el juliol i agost de 1858 durant el qual el clima calorós va exacerbar l'olor de residus humans no tractats i efluents industrials que hi havia a la vora del riu Tàmesi. El problema havia anat augmentant des de feia anys, amb un sistema de clavegueram envellit i inadequat que es buidava directament al Tàmesi. Es creia que el miasma de l'efluent transmetia malalties contagioses i es van atribuir tres brots de còlera previs a la Gran Pudor als problemes amb el riu.

L'olor, i els temors dels seus possibles efectes, van provocar l'acció dels administradors locals i nacionals que havien estat considerant possibles solucions al problema. Les autoritats van acceptar la proposta de l'enginyer civil Joseph Bazalgette de desplaçar l'efluent cap a l'est al llarg d'una sèrie de clavegueres interconnectades que s'inclinaven cap a sortidors més enllà de l'àrea metropolitana. Els treballs en sistemes de nivell alt, mitjà i baix per als nous sanejaments de sortida Nord i Sud van començar a principis de 1859 i es van allargar fins al 1875. Per ajudar el drenatge, es van col·locar estacions de bombament per elevar les aigües residuals des de nivells inferiors cap a canonades superiors. Dues de les estacions més ornamentades, Abbey Mills a Stratford i Crossness als Pantans d'Erith, amb dissenys arquitectònics de l'enginyer consultor, Charles Driver, figuren a la llista de protecció de English Heritage. El pla de Bazalgette va introduir els tres terraplens a Londres pels quals circulaven les aigües residuals: els terraplens Victoria, Chelsea i Albert.

El treball de Bazalgette va garantir que les aigües residuals ja no fossin abocades a les ribes del Tàmesi i va posar fi als brots de còlera; es creu que les seves accions han salvat més vides que els esforços de qualsevol altre funcionari victorià. El seu sistema de clavegueram funciona al segle xxi, donant servei a una ciutat que ha crescut fins a superar els vuit milions d’habitants. L'historiador Peter Ackroyd sosté que Bazalgette hauria de ser considerat un heroi d'Anglaterra.